Curiositats del Camí

Indumentària:

Al principi, els peregrins vestien robes comuns a la resta de viatgers. A poc a poc, la indumentària va ser concretada en un abric curt que no feia nosa el moviment de les cames, una esclavina o pelerina de cuir que protegia del fred i la pluja, un barret rodó d’ala ampla i un bordó més alt que el cap amb una punta de ferro. Penjada d’ell, una carabassa feia de cantimplora.
Al seu retorn, el pelegrí guardava els vestits, barrets i bordons com a un piadós record, exemple per als seus descendents, o bé els donava a alguna església de la seva devoció, com exvot i senyal d’agraïment per haver pogut tornar indemne dels perills del viatge. També portaven a sobre dels seus vestits o barrets una vieira (típica de la costa del mar de Galícia) que era demostració d’haver arribat a Santiago, l’objectiu del seu viatge.

Vieira- Petxina i Carabassa

Avui dia el viatger ha substituït el sarró per la motxilla i els tons marrons de la indumentària per una multicolor combinació de samarretes i impermeables, pantalons còmodes i sabatilles esportives o botes de muntanya, però també agrada portar, cosida sobre les seves pertinences o penjada al coll, la bella petxina del pelegrí (Vieira).

Caminant amb motxilla, impermeable, etc.

L’esportilla i el bordó:

Eren els dos atributs característics del pelegrí, així com la carabassa i el sarró. L’esportilla és un saquet estret de pell d’animal mort amb la boca sempre oberta i no lligat amb cordons, sent la de cérvol la més estimada de les pells. El bordó és un pal rodó o bastó de longitud variable, generalment acabat en un pom i proveït d’una virolla punxeguda de ferro que servia com a defensa contra llops i gossos, i al mateix temps de suport i ajuda en la marxa en els passos difícils. La carabassa unes vegades es penja del bordó i altres al costat o a la cintura.

Esportilla de pell

Virolla punxeguda de ferro

Bordó

La vieira:

No es tracta d’una petxina qualsevol, sinó de l’anomenada “pecten jacobeus”, habitual en els mars de Galícia, que es calava a la roba per autentificar l’estada a la ciutat de l’Apòstol en el camí de tornada. Es va convertir molt aviat en l’ insígnia del pelegrí. El costum de cosir les petxines en les capes i barrets és possible que tingui un remot origen supersticiós pagà. En el Còdex Calixtí es va comptar un miracle per explicar l’origen de la significació jacobea de les petxines. Es va dir que un príncep, enfonsat al mar pel seu cavall desbocat, va ser rescatat miraculosament per Sant Jaume i va sortir de les aigües cobert de petxines. Al segle XII, a la plaça del Paradís de Sant Jaume (actual Azabachería) existia ja un pròsper negoci de petxines de plom, estany i atzabeja com a record per als visitants.

En l’actualitat tot el recorregut del Camí de Sant Jaume està senyalitzat amb vieires, ja sigui al terra o als murs i parets.

Documentació:

La credencial del pelegrí és un document que acredita al portador de la mateixa, a condició de pelegrí. S’aconsegueix a les associacions, confraries i refugis en els quals ha delegat l’església de Sant Jaume. El seu preu es simbòlic, al voltant d’un euro. No dóna dret a res, però demostra que aquest que la porta, és un pelegrí. S’ha de segellar una o dues vegades al dia en les localitats per les quals passa el Camí, de fet, alguns albergs només acullen pelegrins amb credencial. Si no és possible obtenir-la, es poden col·locar els segells amb les seves corresponents dates en un diari de ruta.

 

Segellant la credencial del pelegrí

Credencial del pelegrí

La Compostel·la és un document del Cabildo Catedralici de Santiago que certifica la realització del Camí. Està escrita en llatí i per aconseguir-la, cal mostrar la credencial degudament segellada. Cal haver arribat a Santiago després d’ haver realitzat almenys 100 quilòmetres a peu i 200 en bicicleta.

Compostel·la

Els albergs de pelegrins són allotjaments repartits al llarg de tot el recorregut. Aquests permeten al caminant per un mòdic preu dutxar-se, descansar i esmorzar. L’únic inconvenient, és que no sempre s’hi troben places disponibles, ja que es va omplint conforme van arribant els pelegrins.
 

Els endarrerits a vegades han de dormir en hostals o molts d’ells decideixen dormir a l’aire lliure.

Alberg a Los Arcos- Navarra

Pelegrins descansant al costat de l'esgésia de Santa Maria a Los Arcos